Descripció del lloc
Gandesa és capital de la comarca, amb 2.640 habitants. Tot i el seu creixement industrial i comercial, conserva inalterable el patrimoni artístic i històric. El terme municipal forma un extens altiplà envoltat de muntanyes, entre les quals destaquen la serra de Cavalls i el puig Cavaller.
El jaciment arqueològic del coll del Moro, a sis quilòmetres de la capital, conserva tres necròpolis de diferents èpoques i un jaciment ibèric. Gandesa va ser sempre una cruïlla de camins. Com succeeix en la majoria de poblacions de la Terra Alta, la primera documentació escrita del municipi es remunta a 1153, quan va ser cedit per Ramon Berenguer IV als templers com a part integrant del gran terme de Miravet. Un dels fets històrics més destacats de Gandesa va ser la boda reial entre l’hereu de la Corona d’Aragó, l’infant Jaume II, i la filla de Ferran IV de Castella, Leonor, un enllaç conegut com la «farsa de Gandesa», ja que el matrimoni no es va arribar a consumar mai. Per la seva resistència durant la primera guerra carlina va rebre el títol de «molt lleial, heroica i immortal ciutat de Gandesa». Durant la Guerra Civil, en la batalla de l’Ebre, la població va ser objectiu dels republicans apostats a les muntanyes de Pàndols i de Cavalls, que mai no van arribar a conquerir-la.
El nucli antic va estar fortificat fins al segle XIX. Entre els seus monuments destaca l’església arxiprestal de l’Assumpció, construïda durant el segle XIII, amb ornamentació d’inspiració morisca i ampliada durant els segles XVI i XVII, moment en què va passar a ser d’estil barroc i neoclàssic. L’antiga casa consistorial és un edifici senyorial del segle XV, exemple del gòtic civil català. Un altre edifici notable és la presó, que podria ser l’antic castell-palau dels perceptors santjoanistes. Data dels segles XIII i XIV i va ser reformat el segle XVII.
Una de les joies arquitectòniques de Gandesa és l’impressionant celler cooperatiu que, com altres de la comarca, va ser construït el 1919 pel deixeble de Gaudí, Cèsar Martinell, seguint l’estètica modernista.
Com a lloc singular, cal esmentar el balneari de la Fontcalda, amb fonts d’aigües minerals i termals, i una edificació d’estil neoclàssic del segle XVIII.