Terra Alta
Descobreix la fauna salvatge
La fauna del municipi es localitza principalment a la zona dels Ports. És d’influència netament ibèrica i nord-africana.
Entre els mamífers hi ha destacat sempre la cabra salvatge (Capra pyrenaica ssp. hispanica). La cabra salvatge és un endemisme de la península Ibèrica, i un dels ungulats més característics de la muntanya mediterrània peninsular. Antigament ocupava el pla i la muntanya baixa, com palesen els fòssils i pintures rupestres del Quaternari. Actualment, a causa de l’activitat humana, es troba reclosa al massís dels Ports, encara que s’ha estès també a les muntanyes dels voltants (serres de Cavalls i Pàndols, serra de Cardó), i s’ha reintroduït a les muntanyes de Montserrat amb exemplars procedents dels Ports.
Avui hi ha un bon nombre de parelles de voltors establertes al terme d’Horta, repartides entre les Roques de Benet i les Gronses. Pel que fa a la resta de rapinyaires diürns, l’esparver (Accipiter nisus) i l’astor (Accipiter gentilis) han sofert una davallada important en els darrers deu anys. El més abundant és el xoriguer (Falco tinnunculus), i és notable la presència de falcó (Falco peregrinus). La situació de l’àguila daurada (Aquila chrysaetos), amb unes cinc parelles a la zona septentrional dels Ports.
Pel que fa als rèptils, les serps són l’espècie més coneguda. Les més freqüents són la serp verda (Malpolon monspessulanus), la serp d’aigua (Natrix maura) i la serp verda o d’escala (Elaphe scalaris). Menys comunes són la serp de ferradura (Coluber hippocrepis), la serp llisa meridional (Coronella girondica) i la serp llisa septentrional (Coronella austriaca); la més perillosa és l’escurçó (Vipera latasti). Dintre dels rèptils també es troba la bívia (Chalcides bedriagai), de molt mala fama entre els habitants, però sense fonament. La bívia en aquesta zona hi té un dels seus únics refugis a Catalunya. El dragó (Tarentola mauritanica) és termòfil, xeròfil i nocturn, i apareix a les zones baixes en marges i habitacions humanes (antropòfil), i el llangardaix (Lacerta lepida) té preferència per les zones pròximes als cultius (ametllers, vinyes).



