Descripció del lloc
La Fatarella (1.200 habitants) limita amb la Ribera d’Ebre. La seva orografia és muntanyosa, per la qual cosa la major part del terme municipal està coberta per bosquina i pinedes. Per aquesta mateixa raó, el poble presenta carrers amb força pendent, d’una bellesa sorprenent.
El topònim és d’origen àrab. Va pertànyer a l’ordre del Temple i, un cop dissolta, va passar a l’ordre de l’Hospital. La població va estar emmurallada per protegir-se de la pesta i dels llops des de 1523 fins almenys al segle XVII; dels cinc portals que tenia només se’n conserva un, el de Cal Bo, al carrer de Baix. La Guerra Civil va tenir una repercussió especial a la vila.
El centre històric de la Fatarella, amb carrers estrets, sinuosos, costeruts i irregulars, conserva algunes cases antigues amb nombrosos porxos, portalades de pedra picada, inscripcions i escuts, entre les quals destaca la Casa Balsebre, edifici senyorial del segle XVII amb una interessant galeria seguida de petites finestres de mig punt. La parròquia de Sant Adreu, la construcció de la qual es va iniciar el segle XVII, és un temple espaiós d’estil gòtic tardà, amb interior renaixentista i façana principal d’estil barroc del segle XVIII. La capella de la Mare de Déu de la Misericòrdia, d’estil renaixentista, es va edificar en el punt més elevat del poble, des d’on es pot contemplar tota la comarca. Per això se l’anomena Mirador de la Terra Alta.
L’ermita de Sant Francesc, a 12 km del poble, és del segle XVII. Té una única planta rectangular i la porta és d’arc de mig punt. Les cabanes són les construccions típiques d’aquest terme; estan bastides amb pedra calcària i serveixen per protegir-se del mal temps, guardar les eines i assecar la fruita. També trobem molins de cereals i sínies per extraure aigua.