La Terra Alta, a vista d’ocell, és un immens mar de vinyes, un paisatge que, com el de les oliveres que també creixen a la comarca, expressa la promesa dels fruits de la terra: el raïm i l’oliva que l’home, des d’èpoques immemorals, ha sabut transformar en vi i oli, els dos pilars sobre els quals descansa la cultura mediterrània heretada dels avantpassats àrabs i romans.
Vinyes i oliveres protagonitzen els conreus de secà de la Terra Alta i ofereixen als ulls del visitant una infinitat de matisos cromàtics: el verd tendre dels brots de les vinyes esdevé un verd intens quan despunten els carrassos de raïms negres i blancs que viren cap a l’anyil o el daurat a mesura que van madurant; el rogenc dels pàmpols que anuncia la verema; el verd plata de les fulles d’olivera; els verds oliva; els ocres de la terra sacrificada al conreu i els reflexos daurats al capvespre, quan el taronja va usurpant al cel el blau nítid de la Terra Alta.

El patrimoni geològic de la Terra Alta és únic a nivell de Catalunya. El seu protagonisme en la caracterització del paisatge natural i l’evidència de les relacions entre el tipus de roques, l’estructuració del relleu i la distribució de la xarxa de drenatge amb les activitats humanes, defineix una fisiografia comarcal que, degut a l’espectacularitat d’alguns indrets, ha influït clarament en l’art i en la cultura.

La quantitat i gran qualitat dels afloraments de les diferents unitats geològiques presents a la Terra Alta fan que aquesta comarca sigui una zona excepcional per a estudiar les característiques litològiques, sedimentològiques i estructurals que han conformat la seva fisiografía.

Descarrega el fulletó

Situades entre els rius Canaletes i Sec, que perllonguen cap al nord-est els ports de Tortosa-Beseit, són serres amb formacions de gran valor paisatgístic, amb corrents d’aigua i profundes gorges. Les cabres salvatges procedents dels ports, avui parc natural, són el principal valor faunístic d’aquest enclavament.
Aquestes dues serres van ser testimoni d’un dels episodis més sagnants de la Guerra Civil Espanyola: la batalla de l’Ebre. Encara ara s’hi poden trobar restes de trinxeres i altres materials.
La serra de Pàndols és abrupta i està tallada per cingles profunds que conflueixen al riu Canaletes. Hi trobem l’ermita de Santa Magdalena (el Pinell de Brai), amb una àrea recreativa i una font. Una mica més amunt, a la cota 705, hi ha el Monument a la Pau, promogut per l’anomenada «quinta del biberó» i dedicat a tots els que van prendre part a la batalla de l’Ebre.
El cim més alt de la serra de Pàndols és el puig Cavaller (Gandesa), de 709 metres. Des d’aquest punt es gaudeix d’una meravellosa panoràmica de la comarca, el delta de l’Ebre i els ports de Tortosa-Beseit.
La serra de Cavalls separa els termes del Pinell de Brai, Gandesa i Benissanet. A peu de serra hi ha l’ermita de Santa Madrona (Corbera d’Ebre), del segle XVIII, que forma un conjunt de capella i habitatge amb un petit campanar i, al costat, una font d’abundant aigua fresca. Disposa de barbacoa, taules i parc infantil.