Monuments

És un edifici medieval, situat al peu de la muntanya de Santa Bàrbara. Es tracta d'una torre de defensa de planta quadrada i murs a base de carreus ben escairats i molt regulars. Consta de planta baixa i pis. La façana principal és orientada a llevant. El sostre de la planta baixa és cobert a base de lloses de pedra de forma prismàtica, sense cap tipus d'embigat de fusta, tot formant un arc extremadament rebaixat. El pis superior és cobert a dues vessants amb lloses de pedra que suporten quatre arcs diafragma, sustentats per mènsules, tot definint una nau de volta de canó apuntat. Sota la finestra es conserva una pica de pedra.

Pots trobar-lo:

És un casal fortificat dins el nucli de la població d'estil renaixentista. Consta de planta baixa i dos pisos, amb coberta a dues aigües. A la planta baixa s'obre la portada d'arc de mig punt i diverses finestres cegades. El primer pis consta de diverses finestres amb llinda motllurada i el segon pis té una galeria correguda. Els diferents pisos són separats per cornises motllurades, ràfec i gàrgoles.

Conserva una petita torreta cilíndrica a l'angle. La façana posterior presenta una mènsula de grans dimensions on hi havia hagut una gran balconada

Originàriament devia ser seu de la Comenda dels Hospitalers depenent de la castellania d'Amposta.

En l'actualitat és la «Casa Membrado», una residència privada en molt bon estat de conservació, tot i que l'interior s'ha anat adaptant a les necessitats dels propietaris.

Pots trobar-la:

El castell i muralla d'Horta de Sant Joan són un conjunt d'edificacions defensives a la vila d'Horta de Sant Joan (la Terra Alta) declarat bé cultural d'interès nacional. Segons un estudi dut a terme recentment, a partir de la informació que aporten els capbreus de la població, es distingeixen dos recintes diferenciats corresponents al castell i a la muralla.  S'ignora la fundació d'Horta, però sembla que deu els seus orígens als alarbs tortosins. La primera notícia que existeix de l'indret i del castell data del 1153, esmentat al document de donació del castell de Miravet a l'orde del Temple. L'any 1165 el rei Alfons el Cast atorga la primera carta de poblament de la Terra Alta, segons els furs de Saragossa, i en aquest mateix document el rei es reserva el castell. El 1166 la casa de Montcada posseïa el castell, i el 1182 passa a mans del templers definitivament. El castell va ser la seu de la comanda templera d'Horta als seus inicis, i es documenta el 1193. L'últim dels elements que integraven el castell, la torre mestra, va ser enderrocada el 1771.

El nucli antic està declarat bé cultural d’interès nacional en la categoria de conjunt històric del que formen part: l'església de Sant Joan Baptista, el conjunt renaixentista de la plaça de l’església i l'Ajuntament del s. XVI, la Casa del Delme i altres cases d’estil renaixentista. També cal destacar l'Ecomuseu dels Ports, centre d'interpretació del territori, font d’inspiració de Pablo Picasso (“Tot el que sé, ho he après a Horta"), que avui compta amb el Centre Picasso, entitat privada ubicada a l’antic hospital renaixentista, que homenatja l’artista i mostra els forts lligams entre ell i el poble.

Es tracta d'un conjunt d'estil renaixentista format per dos edificis contigus formant un angle i units per un cos que a la planta baixa defineix un porxo. Aquest porxo està format per arcs de mig punt sobre columnes i pilastres de tipologia diferent. La façana presenta els elements ordenats. Els dos pisos superiors són separats per cornises motllurades. El primer pis té finestres de llinda i brancals motllurats i una pintura mural al mig emmarcada per una motllura.

Al pis superior hi ha una galeria correguda de finestres més petites i d'arc de mig punt. La cornisa és conformada per lloses de pedra tot formant motllures esglaonades coronades per gàrgoles.

Edifici renaixentista de l'any 1580. Originàriament fou església dedicada a la Mare de Déu dels Desemparats, i posteriorment hospital. Durant el 1837 fou cremat per les tropes constitucionals. Fins al 1986 fou caserna de la Guàrdia Civil. Després va passar a ser rehabilitat i adequat com a centre cultural, anomenant-se Centre Cultural Picasso d'Horta. La rehabilitació i restauració del conjunt es va dur a terme els anys 1986-1988 i els anys 1990-1991, amb subvenció del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.  Des del 2014 però existeix un projecte que pretén convertir la Casa Abadia, vora l'Ajuntament i l'església, en el nou Centre Picasso, que passaria dels 250 als 800 m2 d'espai utilitzable.

On trobar-lo:

La casa l'Habanero és un edifici a la vila d'Horta de Sant Joan (Terra Alta) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Forma part del conjunt de cases restaurades de la plaça de l'església.Reformada i rehabilitada als voltants del 1980.  Construcció de planta gairebé rectangular entre mitgeres, amb una estructura de tres crugies transversals arquejades, a base de carreus ben escairats de pedra. La primera de les tres plantes presenta porxo obert i comú amb les cases veïnes, amb arcades de mig punt bisellades sobre pilars de secció octogonal irregular i basament cúbic, l'un, i de secció rectangular amb mènsula cegada l'altre.

El Dòmino és una casa a la vila d’Horta de Sant Joan (Terra Alta) inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Interessant edificació medieval que no es conserva en gaire bon estat. Els murs són de carreus de pedra arrebossats posteriorment. La porta d’entrada és d’arc de mig punt adovellat. Al primer pis totes les obertures són balcons, mentre que al segon són finestres allindades. Tots els elements de la façana són disposats amb ordre. Cal destacar els escuts que coronen les llindes dels balcons, així com els ampits de les finestres del segon pis, amb cares humanes i altres elements de tipus geomètric. L’interior conserva una distribució pròpia d’una casa medieval, amb dues cambres principals que donen a les dues façanes i altres dependències reformades. L’escala és d’inclinació peraltada. Fins fa poc conservava un petit altar de fusta treballada, avui perdut. Hom diu que fou residència dels frares durant molts anys.

La casa Pessetes és un edifici a la vila d’Horta de Sant Joan (Terra Alta) inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Edifici renaixentista en molt bon estat de conservació, fet de carreu i en part construït sobre el carrer. A la planta baixa, a nivell del carrer, té portada d’arc de mig punt i una altra porta oberta posteriorment. Al primer pis es troba la planta noble amb dues finestres motllurades, i al pis superior una galeria correguda amb cornisa sota el ràfec, totalment de fusta magníficament treballada. La façana posterior presenta un gran arc de mig punt bisellat que aguanta l’edifici sobre el carrer donant al de l’Hospital.

El molí de la Bellida és un edifici al terme municipal d’Horta de Sant Joan (Terra Alta) inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Segons explicacions del propietari actual, el molí s’anomena de la Bellida perquè els seus primers propietaris explotadors va ser la família dels Bellidos de Tortosa; família vinguda d’Osca. Aquesta fou en el seu temps de les més influents i majors propietàries de te terres d’Horta. També ens recorda a la llegenda que diu que en aquest molí hi ha haver una baralla a mort entre els dos moliners, “lo Satret i Mendosa", sortint victoriós “lo Sastret".