La història ha deixat arreu de les nostres terres multitud d’elements que van des de l’època dels ibers fins als nostres dies i ens mostren l’explendor que en temps passats van assolir aquests indrets.  Els poblats ibèrics de Batea, Caseres i Gandesa són la primera petjada que la història ha deixat a la comarca. Repoblada pels templers després de l’expulsió dels sarraïns, encara avui són ben evidents les restes de torres i  castells que s’alçaren majestuosament per defensar el territori, com a mostra podem contemplar les restes del castell d’Algars al municipi de Batea, i la torre del prior a Horta de Sant Joan. L’arquitectura religiosa es present a tots els municipis amb imponents edificis romànics i gòtics que sorprenen gratament als visitants, destaquen l’església de sant Miquel de Batea construïda durant el segle XVIII d’estil barroc neo-clàssic;  l’església Parroquial de Sant Andreu de la Fatarella iniciada al segle XVII, on l’interior és d’estil renaixentista amb elements del gòtic i la façana d’estil barroc del segle XVIII; l’església Arxipestral de l’Assumpció de Gandesa, construïda durant el primer quart del segle XIII, d’estil romànic en la part de l’absis amb ampliacions fetes al segle XVII i l’església Parroquial de Sant Llorenç a Vilalba dels Arcs, edifici que combina elements de diferents estils, gòtics, renaixentistes i barrocs on destaca l’esbelt campanar barroc de 40 metres d’alçada. També cal destacar el Convent de la Mare de Déu dels Àngels, o de Sant Salvador a Horta de Sant Joan constituït per un grup d’edificis de cronologies diverses (XIII-XVII) disposats al voltant d’un claustre renaixentista.

De l’arquitectura civil en sobresurten els antics palaus renaixentistes d’Arnes i Horta de Sant Joan i cases senyorials com la casa de la comanda situada a Horta. Cal destacar també els cellers cooperatius modernistes de Cèsar Martinell situats a Gandesa i Pinell de Brai coneguts com a catedrals del vi.

La Batalla de l’Ebre (1938)

Resulta impossible visitar aquestes terres sense pensar en la Guerra Civil espanyola, ja que malauradament s’hi va produir el combat més cruent del conflicte i el que va decidir el seu final.

La Batalla de l’Ebre va ser una guerra de desgast entre el bàndol republicà i el feixista que va durar tres mesos i que va causar més de 100.000 baixes. Amb l’objectiu d’impedir als revoltats arribar a València, els republicans van creuar el riu Ebre. Després de mesos de lluites, finalment l’exèrcit franquista els va obligar a retirar-se i a tornar a creuar l’Ebre. Curiosament, mai es va saber per què l’aviació republicana no va protegir el valerós avanç, permetent que els colpistes bombardegessin a discreció les posicions republicanes i els pobles d’aquesta zona.

Trobaràs més informació sobre aquest tema a la Ruta de la Pau: la batalla de l’Ebre.

Gandesa, punt de comunicació entre València i Aragó

L’exèrcit republicà quan travessà el riu pogué arribar fins a la cooperativa agrícola, les parets del cementiri i les primeres cases del nucli de la població de Gandesa però no passà d’aquest municipi.

La construcció de la cooperativa agrícola de Gandesa fou encarregada a César Martinell l’any 1919. Aquesta és d’estil modernista i posseïa ceràmiques artístiques d’en Nogues que, malauradament, foren destruïdes durant la Guerra Civil.

Altres edificis quedaren marcats per aquesta, com per exemple la Fonda de P. Manyà. Un edifici datat de l’any 1868 que patí el impacte de centenars de bales a la seva façana.

En aquesta localitat també hi ha ubicat el Centre d’Estudis de la Batalla de l’Ebre (CEBE) per tal d’entendre i conèixer millor aquest moment de la història. Hi podeu trobar la reproducció d’una trinxera, estris personals de soldats, fotografies dels comandaments, material d’aviació, entre altres coses.

Pel cementiri del poble s’hi pot passejar i a més apreciar, làpides i creus dedicades als dos bàndols i un monument dedicat a l’exèrcit republicà.

Per últim i proper a Gandesa us recomanem la visita a la Cota 705 de la serra de Pàndols. Aquest lloc, dins del terme del Pinell del Brai, és el més alt de la zona i que va ser ocupat pels franquistes per lluitar contra els republicans. Actualment, en aquest punt s’hi troba el Monument a la Pau dedicat als combatents d’ambdós exèrcits.

Horta de Sant Joan

Passada la població de Bot i seguint per la carretera comarcal C-111 arribem al poble més alt de les terres de l’Ebre, el paisatge està lligat íntimament al cubisme. A causa dels desnivells de la seva orografia, les cases d’Horta de Sant Joan s’apilen unes sobre altres, dotant al poble d’un aire cubista que va portar Picasso a dir “tot el que sé ho he après a Horta", en referència al poble del seu amic el també pintor Manuel Pallarès. No en va, el poble ha estat declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. Per això, els amants d’aquest art no poden deixar de visitar el Centre Picasso, dotat de litografies i llocs que van inspirar al pintor.

Comencem la ruta per la plaça, considerada una de les més impressionants de tot Catalunya a causa dels seus característics pòrtics del segle XVI, decorats amb arcs ogivals. Un cop allà, la visita obliga a conèixer l’edifici renaixentista de l’ajuntament, la façana té un mural de Ferran VII en honor a les Corts de Cadis. Desgraciadament, es troba en pèssimes condicions. La sala de plens està presidida per una obra de Matt Lamb, l’obra també dirigeix ​​el Parlament Europeu d’Estrasburg. Als soterranis hi trobem amb l’antiga presó, on encara podem trobar part del paviment original, datat del s. XVI. Actualment dóna cabuda a exposicions.

A la mateixa plaça ens topem amb l’església de Sant Joan Baptista, del segle XIII. D’estil gòtic, va ser construïda originàriament amb una sola nau poligonal amb finestres ogivals. La seva façana destaca per la seva simplicitat, amb un rectangle pla i una porta tutelada per una rosassa. A la dècada dels seixanta es va restaurar, dotant-la de vidres policromats que li aporten color.

Horta de Sant Joan és un lloc per prendre amb calma, ja que el seu interès turístic no només se centra en el seu nucli urbà sinó també en els seus voltants, sense anar més lluny és una de les entrades al Parc Natural dels Ports.

Si retrocedim a la carretera per la qual hem vingut, a 500 metres trobem un camí a la dreta que ens porta a un sender que porta a l’Olivera Lo Parot. De quinze metres d’alçada, aquest arbre va ser declarat monument l’any 1990. Aquesta varietat, avui desconeguda, es conreava en aquesta zona tarragonina i al Baix Aragó i aquest exemplar en qüestió es creu que té més de dos mil anys de vida, és a dir, pertany a l’època ibera i romana.

Al peu de la muntanya de Santa Bàrbara, a 2 quilòmetres del poble, s’erigeix ​​el convent de Sant Salvador d’Horta, també declarat monument històric-artístic. Aixecat pels templers, consta de diversos edificis construïts durant els segles XIII i XVII. Sota els arcs hi ha diversos sarcòfags i escuts relacionats amb el gremi dels constructors. Una de les tombes es creu que pertany a Bernat d’Alguaire, mestre picador que va dirigir la catedral de Tortosa.

A prop del convent es troba la Torre de Galindo, una torre defensiva de l’època medieval que data del segle XIV i XV. El que la fa característica és la singular construcció del sostre, només subjectat per enormes parets que fan la funció de contraforts i que, en el seu temps, va suposar una revolució arquitectònica.

Si decidim ascendir per la impactant muntanya de Santa Bàrbara, quatre ermites sortiran al nostre pas: Sant Onofre, Sant Pau, Sant Antoni i Santa Bàrbara. Continuant per un sender situat a l’esquerra arribarem a la Cova de Sant Salvador, custodiada per una imatge del sant a la qual van a resar els vilatans.