Esglèsies i convents
Un patrimoni incalculable
Esglésies i convents
Esgésia de Sant Joan Baptista
Durant el segle XIII-XIV es va iniciar la construcció de l’Església parroquial de Sant Joan Baptista.
L’església és gòtica d’una sola nau coberta de volta de creueria, amb capçalera poligonal, finestrals ogivals i contraforts esglaonats que sobresurten a l’exterior. L’absis i el primer tram són la part més antiga, la resta de l’edifici es va finalitzar entre els segles XV i XVI. La nau està dividida en tres trams desiguals.En el darrer tram, a finals del XVI, es va construir un cor elevat sobre una volta molt rebaixada típica del gòtic tardà.
La façana destaca per la seva simplicitat, amb un rectangle pla i ample amb una porta senzilla i una rosassa a la part superior. Emmarquen el parament dos contraforts esbiaixats, fórmula de clara influència occitana poc habitual al nostre país. Coronant el frontispici hi ha una espadanya de dos pisos remodelada al segle XVII.
La restauració de l’Església es va fer a la dècada dels anys 60 del segle XX, així com la instal·lació dels nous vitralls que aporten cromatisme i llum natural al conjunt.
Visita-la
Ermita de Sant Antoni Abat
Sant Antoni Abat d’Horta de Sant Joan és una ermita de Horta de Sant Joan (Terra Alta) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Hi ha una capella amb el mateix nom al costat de la carretera.
Construcció molt senzilla de planta rectangular i dimensions reduïdes. Es troba en estat de ruïna degut en part a la mala qualitat de la maçoneria que conformava les parets mestres. Sembla que l’interior era ornamentat amb elements d’estil barroc i cobert per una falsa volta.
Es troba emplaçada a la part alta del vessant oriental del puig, ran del camí que duu des del convent de Sant Salvador al cim.
Visita-la
Ermita de Santa Bàrbara
Estan alineades amb la sortida del sol en els equinoccis de primavera i tardor. Aquesta alineació no pot ser casual i l’única explicació és que el convent de San Salvador i les ermites de San Onofre i Santa Barbara es van construir a partir de l’alineació de la cova de l’ermita de Sant Pau i el recorregut del Sol en els equinocis.
Com vam dir aquestes muntanyes havien de ser sagrades pels ibers i des d’aquesta ermita veiem perfectament el despoblat de Sant Antoni de Calaceite.
Convent de Sant Salvador, o Convent de la Mare de Déu dels Àngels
El Convent de St. Salvador d’Horta és un convent franciscà també conegut com a Sta. Maria dels Àngels, construït al peu del puig de Sant Salvador, que s’aixeca a l’est d’Horta de Sant Joan, a la Terra Alta.
Fou fundat el 1543 i transformat en casa de recol·lectes el 1576.
L’església es conserva sencera i amb culte, però el convent és en ruïnes. El 1985 el conjunt de muntanya i Convent van ser declarats bé cultural d’interès nacional.
Arquitectònicament, es tracta d’una sèrie d’edificis de diverses èpoques, entre els segles XII i XVII, disposats al voltant d’un claustre renaixentista. L’església és un edifici del gòtic aixecat durant el domini templer de la zona i és precedit d’un atri i ampliat amb capelles laterals al segle xvii.
Té una sola nau coberta d’una armadura de cabirons i teula que descansa sobre arcs de diafragma i la capçalera forma un absis semicircular cobert de volta nervada tardoromànica. És el millor exemple d’arquitectura religiosa templera a Catalunya.
Visita’l